Agenda Patum 2009

Podeu consultar l´agenda a l´Ajuntament de Berga, amb tots els actes, a les següents direccions:
http://www.ajberga.cat/

http://lapatum.cat/

http://patums.blogspot.com

Per places a patum amb mobilitat reduïda:
http://pladinclusioberga.blogspot.com/2009/05/patum-accessible.html

Hi hauran 9000 fuets per Patum:
http://www.dbergueda.cat/noticies/noticia.xsp?id=6067

I per fer-hi turisme:
http://www.turismeberga.cat/website/index.asp?idioma=catala

http://www.berguedaturisme.com/

Anoia

l'Anoia

Altres comarques catalanes
Dades comarcals
Capital	Igualada
Municipi més gran	Igualada
Gentilici	Anoienc, anoienca
Població (2006)	109.198 hab.
Superfície	866,28 Km2
Densitat (2006)	126,05 hab./km²
Municipis	33

La Llacuna

Prats de Rei (en primer terme) i Calaf (al fons) vistos des de la Manresana

Parc eòlic a la serra de Rubió (Rubió)

La comarca de l'Anoia és una comarca de la Catalunya central, amb capital a Igualada. La meitat nord conforma l'Alta Segarra, part de la qual no vol pertànyer a l'Anoia sinó a aquesta comarca històrica, i orbita vers a Cervera i Manresa mentre que la meitat sud de l'Anoia pertany al territori històric del Penedès.

És una comarca amb indústria paperera, que aprofita el pas del riu Anoia. Antigament també hi havia una potent indústria pelletera, la qual també aprofitava els recursos fluvials.

Limita al nord amb el Solsonès; a l'oest amb la Segarra, la Conca de Barberà i l'Alt Camp; al sud amb el Alt Penedès i a l'est amb el Baix Llobregat i el Bages.

Municipi	Habitants
Argençola	210
Bellprat	89
Bruc, el	1.543
Cabrera d'Igualada	944
Calaf	3.271
Calonge de Segarra	206
Capellades	5.302
Carme	726
Castellfollit de Riubregós	202
Castellolí	459
Copons	289
Hostalets de Pierola, els	1.879
Igualada	35.933
Jorba	665
Llacuna, la	869
Masquefa	7.070
Montmaneu	203
Òdena	2.936
Orpí	184
Piera	12.230
Pobla de Claramunt, la	2.060
Prats de Rei, els	537
Pujalt	199
Rubió	135
Sant Martí Sesgueioles	340
Sant Martí de Tous	1.093
Sant Pere Sallavinera	163
Santa Margarida de Montbui	9.485
Santa Maria de Miralles	123
Torre de Claramunt, la	3.063
Vallbona d'Anoia	1.254
Veciana	159
Vilanova del Camí	11.555
Font: Municat

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1.088 1.133 1.389 10.940 20.816 44.304 41.377 40.097 35.753

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 37.495 40.997 41.945 41.904 43.905 48.695 66.002 78.031 82.455

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 - 83.185 85.408 86.964 87.984 89.876 95.103 101.748 109.198 -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Enllaços externs

Al nomenclàtor trobareu els topònims relatius a: Anoia

• Lloc web del Consell Comarcal
• Inforamció de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• Plataforma a favor de la creació d'una Vegueria per a la regió del Penedès

Font: De Viquipèdia

Solsonès

el Solsonès

Altres comarques catalanes
Dades comarcals
Capital	Solsona
Municipi més gran	Solsona
Gentilici	Solsonenc, solsonenca Solsoní, solsonina
Població (2005)	12.764 hab.
Superfície	1.001,21 Km2
Densitat (2005)	12,75 hab./km²
Municipis	15

Port del Comte

Municipi	Habitants
Castellar de la Ribera	158
Clariana de Cardener	149
Coma i la Pedra, la	270
Guixers	144
Lladurs	215
Llobera	224
Molsosa, la	130
Navès	263
Odèn	265
Olius	615
Pinell de Solsonès	205
Pinós	313
Riner	273
Sant Llorenç de Morunys	969
Solsona	8.571
Font: Municat

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 950 976 1.138 5.589 8.727 16.182 12.768 12.032 9.649

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 9.662 10.113 11.562 11.486 12.219 11.936 10.910 10.856 10.880

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 - 10.874 11.125 11.171 11.275 11.483 11.792 12.297 13.050 -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Enllaços externs

Al nomenclàtor trobareu els topònims relatius a: Solsonès

• Lloc web del consell comarcal del Solsonès i l'oficina de turisme
• Portal de recursos sobre la comarca, fòrums, enllaços i informació. Agenda...
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya

Ripollès

el Ripollès

Altres comarques catalanes
Dades comarcals
Capital	Ripoll
Municipi més gran	Ripoll
Gentilici	Ripollès, ripollesa
Població (2005)	26.400 hab.
Superfície	956,24 Km2
Densitat (2005)	27,61 hab./km²
Municipis	19

El Ripollès és una comarca situada al vessant sud del Pirineu Oriental que comprèn la capçalera del riu Ter i el seu afluent Freser (valls de Camprodon i de Ribes respectivament). Limita amb les comarques de la Baixa Cerdanya, el Berguedà, Osona, la Garrotxa, el Vallespir, el Conflent i l'Alta Cerdanya.Destaca per la presència d'art romànic.

Municipi	Habitants
Campdevànol	3.432
Campelles	114
Camprodon	2.446
Gombrèn	229
Llanars	546
Llosses, les	261
Molló	336
Ogassa	262
Pardines	162
Planoles	313
Queralbs	202
Ribes de Freser	2.044
Ripoll	10.762
Sant Joan de les Abadesses	3.621
Sant Pau de Segúries	669
Setcases	180
Toses	163
Vallfogona de Ripollès	221
Vilallonga de Ter	437
Font: Municat

Pàgines relacionades

• Comtat de Besalú

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 906 847 945 10.865 20.651 23.331 21.828 23.450 26.180

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 27.894 29.504 30.119 27.610 29.500 30.920 30.261 29.469 28.069

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 - 27.210 26.985 26.365 26.357 26.121 26.268 26.162 26.366 -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Enllaços externs

Al nomenclàtor trobareu els topònims relatius a: Ripollès

• Lloc web del Consell Comcarcal del Ripollès
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• Diari digital del Ripollès

Font: De viquipèdia

Osona

Osona

(En detall) (En detall)
Localització
Altres comarques de Catalunya
Dades comarcals
Capital	Vic
Municipi més gran	Vic
Gentilici	Osonenc, osonenca
Població (2005)	138.630 hab.
Superfície	1.260,12 Km2
Densitat (2005)	112,96 hab./km²
Municipis	51

La comarca d'Osona, situada a l'extrem nord-est de la depressió central Catalana, està rodejada pel Pre-Pirineu (al nord) la serralada transversal al nord-est, la serralada pre-litoral al sud-est, i al nord-est la Depressió Central. La seva capital és Vic. Limita amb les comarques següents: al Nord amb el Ripollès, la Garrotxa i el Berguedà, a l'Oest amb el Bages, a l'Est amb la Selva i al Sud amb el Vallès Oriental.

Taula de continguts 1 Municipis 2 Personatges 3 Economia 4 Demografia 5 Enllaços externs

Municipis

Homenatge a la Pau i treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona

La comarca conté 51 municipis, 3 d'ells pertanyents a la província de Girona (Espinelves, Vidrà i Viladrau) i els 48 restants a la província de Barcelona. Les seves extensions varien des dels 68,88 km² de Oristà (que curiosament és molt poc poblat) fins els 0,97 km² de Sant Hipòlit de Voltregà (amb molts més habitants que no pas Oristà).

La comarca és molt activa, i disposa de molts dels serveis que poden disposar les grans capitals (com ara una Universitat), la majoria ubicats a la seva capital, Vic (amb una superfície de 30,92 km² i gairebé ja uns 40.000 habitants).

Municipi	Habitants
Alpens	288
Balenyà	3.421
Brull, el	202
Calldetenes	2.183
Centelles	6.493
Collsuspina	306
Espinelves	193
Folgueroles	1.905
Gurb	2.189
Lluçà	249
Malla	258
Manlleu	19.488
Masies de Roda, les	719
Masies de Voltregà, les	3.067
Montesquiu	858
Muntanyola	427
Olost	1.193
Orís	278
Oristà	601
Perafita	378
Prats de Lluçanès	2.691
Roda de Ter	5.450
Rupit i Pruit	345
Sant Agustí de Lluçanès	111
Sant Bartomeu del Grau	1.032
Sant Boi de Lluçanès	569
Sant Hipòlit de Voltregà	3.222
Sant Julià de Vilatorta	2.729
Sant Martí d'Albars	116
Sant Martí de Centelles	898
Sant Pere de Torelló	2.265
Sant Quirze de Besora	2.007
Sant Sadurní d'Osormort	82
Sant Vicenç de Torelló	1.927
Santa Cecília de Voltregà	206
Santa Eugènia de Berga	2.046
Santa Eulàlia de Riuprimer	885
Santa Maria de Besora	187
Santa Maria de Corcó	2.200
Seva	2.956
Sobremunt	92
Sora	213
Taradell	5.613
Tavèrnoles	301
Tavertet	151
Tona	7.030
Torelló	13.008
Vic	37.825
Vidrà	172
Viladrau	982
Vilanova de Sau	330

Personatges

És terra també de grans escriptors i poetes, posant per exemple des de Verdaguer, fins a Emili Teixidor, o Miquel Martí i Pol, deixant-ne molts d'altres. També de bons músics, com Pep Sala, Rafel Subirachs, els Esquirols, Sau, Quimi Portet, Ricard Puigdomènech i tants d'altres...

Economia

El riu Ter va ser la seu de diverses colònies tèxtils, que juntament amb la ramaderia porcina, van enriquir la comarca. Actualment la zona combina els tres sectors econòmics de manera equilibrada amb un creixement dels serveis. La Universitat de Vic està servint d'impuls.

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1.653 1.811 2.243 23.033 41.477 66.052 60.685 58.450 60.127

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 63.800 68.260 75.396 75.175 79.036 88.462 102.330 114.612 118.285

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 - 118.103 121.135 122.923 124.320 126.853 132.601 138.630 145.790 -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Enllaços externs

Al nomenclàtor trobareu els topònims relatius a: Osona

• Lloc web del Consell Comarcal d'Osona
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• Diari digital d'Osona
• Osona turisme

Font: De Viquipèdia

El Bages

Bages

Bages

Localització
País/Regió històrica	Catalunya
Estat • Autonomia • Província • Àmbit territorial	Espanya Catalunya Barcelona Catalunya Central
Capital	Manresa
Gentilici	Bagenc, bagenca
Llengua pròpia	Català
Superfície	1295,08 km²
Altitud	n/d
Població • Densitat	173.236 hab. 133.772,97 hab/km²
Coordenades
Sistema polític Municipis Forma de govern • President:	35 Consell Comarcal Cristòfol Gimeno i Iglésias (PSC)
Web	ccbages.cat

La comarca del Bages es troba al centre de Catalunya. La seva capital és Manresa, té 35 municipis, i inclou dues subcomarques el Moianès i el Lluçanès.

Limita al nord amb el Berguedà; a l'est amb Osona; al sud amb el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat; al sud-oest amb l'Anoia, i al oest amb el Solsonès.

La població ocupada segons dades de 2001 ho està en un 52% en el secor de serveis, en un 35,7% en el sector industrial, en un 11% en la construcció i en un 2% en l'agricultura. La indústria minera és molt antiga amb la sal de Cardona i amb explotacions de potassa a Súria i a Sallent. Indústria molt diversificada i antigament de predomini tèxtil aprofiten la força motriu del Llobregat i Cardener, els dos rius que reguen la comarca.

Taula de continguts [amaga] 1 Clima 2 Agricultura 3 Demografia 4 Enllaços externs

Clima

El Bages està constituït per una plana de 200 a 300 m i una zona elevada de muntanya mitjana o altiplans de fins a 1.000 m d'altitud que l'envolten. Al mig de la plana s'hi estableix una inversió tèrmica, no tant potent però com a la Plana de Vic, cosa que explica que les mínimes en algunes ocasions hagin arribat a Manresa a -17ºC i que a l'hivern s'hi formi generalment boira que normalment s'esvaeix al mig dia. En general les temperatures mitjanes oscil·len a la plana entre els 4ºC de gener i els 24ºC al juliol amb uns 14ºC de temperatura mitjana anual mentre als altiplans i la muntanya mitjana tenen una temperatura similar al gener però més baixa al juliol (uns 21ºC). La pluviometria varia entre un màxim de 670 litres a l'any a Moià, a l'est, i el 590 litres del sud del Bages. El mínim pluviomètric és al juliol entre 40 i 20 litres de mitjana essent més acusat a la plana. La tardor pot ser molt plujosa ja des del mes de setembre i pot produir estralls. El fons de la plana és poc ventós però les zones elevades ho són força dominant el vent de ponent o Segarresa.

Agricultura

Hi predomina el cultiu de secà però hi ha una zona de regadiu amb conreus d'horta d'unes mil hectàrees fet des de temps medievals gràcies a la construcció de la Sèquia de Manresa ; En el secà s'hi fan sobretot cereals ordi iblat principalment, alguns conreus industrials com el gira-sol o el cànem, la vinya, i olivera encara que aquesta periòdicament pot quedar afectada per fredorades com les de 1956, 1962 i 1985.

La ramaderia en règim d'estabulació ha esdevingut modernament més important econòmicament especialment en el sector del porcí i boví.

Municipi	Habitants
Aguilar de Segarra	235
Artés	4.949
Avinyó	2.067
Balsareny	3.277
Calders	810
Callús	1.477
Cardona	5.232
Castellbell i el Vilar	3.307
Castellfollit del Boix	403
Castellgalí	1.282
Castellnou de Bages	791
Estany, l'	393
Fonollosa	1.208
Gaià	157
Manresa	70.343
Marganell	275
Moià	5.142
Monistrol de Calders	665
Monistrol de Montserrat	2.723
Mura	220
Navarcles	5.638
Navàs	5.731
Pont de Vilomara i Rocafort, el	3.154
Rajadell	451
Sallent	7.088
Sant Feliu Sasserra	638
Sant Fruitós de Bages	6.839
Sant Joan de Vilatorrada	10.064
Sant Mateu de Bages	665
Sant Salvador de Guardiola	2.753
Sant Vicenç de Castellet	7.737
Santa Maria d'Oló	1.044
Santpedor	6.037
Súria	6.202
Talamanca	117

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1.376 1.458 1.773 19.516 30.874 58.852 61.289 66.223 67.381

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 67.832 77.460 88.976 96.718 102.846 127.718 137.299 150.360 152.557

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 - 152.403 153.673 152.586 152.635 153.776 157.870 165.123 173.236 -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Enllaços externs

Al nomenclàtor trobareu els topònims relatius a: Bages

• Lloc oficial del Consell Comarcal del Bages
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• Llegendes del Bages
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Diari digital de Manresa i del Bages
• Guia dels municipis del Bages i de la Catalunya Central

Font: De Viquipèdia

El Berguedà

Berguedà

Dreceres ràpides: navegació, cerca

Berguedà

(En detall) (En detall)
Localització
País/Regió històrica	Catalunya
Estat • Autonomia • Província • Àmbit territorial	Espanya Catalunya Barcelona Catalunya Central
Capital	Berga
Gentilici	Berguedà, berguedana
Llengua pròpia	Català
Superfície	1184,89 km²
Altitud	n/d
Població (2005) • Densitat	40,064 hab. 33,84 hab/km²
Coordenades	42° 6′ 25″ N 1° 50′ 18″ ECoordenades: 42° 6′ 25″ N 1° 50′ 18″ E
Sistema polític Municipis Forma de govern	31 Consell Comarcal
Web	http://www.elbergueda.org/

El Berguedà, amb una superfície total de 1184,89 quilòmetres quadrats, és la més septentrional de les comarques de la província de Barcelona. Està situat a l'interior de Catalunya i participa tant dels relleus enlairats del Prepirineu i del Pirineu com dels relleus planers del nord de la Depressió Central.

Taula de continguts 1 Geografia 2 Clima 3 Història 4 Població 5 Govern i administració 6 Economia 7 Demografia 8 Enllaços externs

Geografia

La meitat septentrional, coneguda com l'Alt Berguedà, és constituïda per l'alta conca del Llobregat i les serres del Prepirineu. En aquesta part hi trobem municipis com Castellar de N'Hug, La Pobla de Lillet, Sant Jaume de Frontanyà, Bagà, Guardiola de Berguedà, Gisclareny, Saldes, Gósol, Borredà, Sant Julià de Cerdanyola, Castell de l'Areny, Castellar del Riu, Cercs, La Nou de Berguedà, Vilada i Fígols. El límit septentrional, en ple Pirineu, és una autèntica barrera muntanyosa, orientada d'oest a est, amb cims i carenes per sobre dels 2000 metres, els quals separen el Berguedà de la Cerdanya; hi trobem les serres de Cadí i Moixeró, el Puig d'Alp i Puigllançada. Al sud d'aquestes serres els rius hi han obert diverses valls: la del Llobregat fins la Pobla de Lillet i Castellar de n'Hug, la del riu de Bagà, la del Bastareny i la del Saldes. A l'est hi ha les serres de Catllaràs i Rasos de Tubau. A l'oest les serres són més elevades: Pedraforca, serres del Verd, Ensija i Rasos de Peguera.

La meitat meridional, coneguda com el Baix Berguedà, es troba situada al nord de la Depressió Central de Catalunya. Hi ha municipis que es troben a l'inici del Prepirineu, com Berga, Avià, L'Espunyola, Capolat i La Quar i altres que es troben plenament a les planes de la depressió central, com Gironella, Puig-reig [purrétx], Olvan, Sagàs, Casserres, Viver i Serrateix, Montclar, Montmajor i Santa Maria de Merlès. En aquesta meitat, i especialment a Berga, Gironella i Puig-Reig, s'hi concentra la majoria de la població de la comarca.

Clima

El clima de l'Alt Berguedà és plujós i fred i amb neu a l'hivern als vessants més enlairats. Les precipitacions mitjanes anuals superen els 1000mm, amb un mínim relatiu a l'hivern. La vegetació és constituïda principalment per pinedes de pi roig i rouredes. Als indrets més ombrívols hi ha fagedes i, més rarament, avetoses. A partir dels 1700 metres domina el pi negre i per damunt dels 2200 metres els prats alpins.

La meitat meridional del Berguedà (Baix Berguedà) és constituïda per relleus poc enlairats. El clima és mediterrani amb una lleugera tendència continental. Les precipitacions mitjanes anuals ronden entre els 700 i els 900mm, amb un mínim a l'hivern. Les temperatures mitjanes anuals se situen entre els 11º i els 13º, amb hiverns freds i estius no excessivament calorosos. La vegetació espontània és formada per carrascars en els indrets més secs i sòls pobres, i rouredes allà on plou més i els sòls són més profunds. A la part central i occidental sol dominar el roure valencià, i a la part més oriental i septentrional el roure martinenc. Actualment hi ha sobretot brolles amb pins (pi blanc, pi roig) amb moltes àrees de ribolls i rouredes joves, especialment després dels incendis forestals que van arrasar aquesta zona l'any 1994.

Història

Els vestigis més antics de poblament al Berguedà es remunten al neolític. L'historiador romà Titus Livi parla de la tribu ibèrica dels bergistans, sotmesa primer per Anníbal (218 a.C.) i més tard per Cató (195 a.C.). Sota l'ocupació sarraïna el Berguedà esdevingué territori de frontera fins a passar a dependre del Comtat de Cerdanya, del qual se separà per esdevenir, breument, Comtat de Berga a principis del segle XI. En aquest context cal situar la major figura literària d'aquestes terres: el trobador Guillem de Berguedà.

Durant els segles següents, el Berguedà coneixerà les epidèmies de pesta dels segles XIV i XV, el bandolerisme del XVI, i la guerra dels segadors al XVII.

A partir del XVIII, després de la Guerra de Successió, s'esdevé una època de creixement econòmic i demogràfic amb el desenvolupament de la indústria tèxtil, al qual el Berguedà aporta la seva pròpia màquina de filar, la berguedana o maixerina.

Durant la guerra del set anys (1833-1840), Berga fou un centre important de la insurrecció carlina; essent seu de la Junta carlina de Catalunya que tingué com a cap el Comte d'Espanya, famós per les seves arbitrarietats i crueltat, i assassinat en circumstàncies envoltades d'una aurèola llegendària. El Berguedà va seguir essent un enclau carlí destacat en les carlinades posteriors.

Com a fets destacables del segle XX, cal fer esment de la revolta anarquista de Fígols, el 1932, que s'estengué a altres poblacions de la comarca. Els grupuscles anarquistes també varen protagonitzar col·lectivitzacions i episodis violents durant la guerra civil. Passada la guerra, la situació de la comarca la feu lloc ideal per a les activitats de contraban i també per a les accions dels maquis. La mineria i del tèxtil tornaren a ser la clau de l'activitat econòmica, fins que les crisis econòmiques dels 70 varen portar al seu enfonsament, amb la consegüent regressió econòmica i demogràfica. Actualment, el Berguedà busca desenvolupar-se a través de la diversificació d'activitats i mirant de potenciar el seu paisatge com a atractiu turístic.

El Pedraforca	El Llobregat	La Patum de Berga	Setmana medieval de Bagà
Pont medieval de Pedret (Berga)	Pintures de l'interior de l'església romànica de Sant Vicenç de Rus	Església romànica de Sant Quirze de Pedret	Imatge d'un poble del Berguedà Nord

Població

Municipi	Habitants
Avià	2.015
Bagà	2.160
Berga	16.175
Borredà	518
Capolat	79
Casserres	1.548
Castell de l'Areny	60
Castellar de n'Hug	184
Castellar del Riu	152
Cercs	1.342
Espunyola, l'	270
Fígols	48
Gironella	4.853
Gisclareny	36
Gósol	223
Guardiola de Berguedà	926
Montclar	121
Montmajor	460
Nou de Berguedà, la	159
Olvan	897
Pobla de Lillet, la	1.348
Puig-reig	4.197
Quar, la	68
Sagàs	140
Saldes	346
Sant Jaume de Frontanyà	28
Sant Julià de Cerdanyola	258
Santa Maria de Merlès	151
Vallcebre	284
Vilada	507
Viver i Serrateix	193

La població del Berguedà ha estat sempre escassa. El 1860 tenia 31.544 habitants. Els anys següents anà perdent població s'arribà a un mínim de 23.257 habitants el 1887. El 1900 ja s'hi censaren 27.217 habitants. A partir d'aquest moment s'observa un augment progressiu: 39.600 habitants el 1930, 41.938 habitants el 1950 i 47.953 habitants el 1960. A partir de la dècada de 1960 el descens és notable. L'augment derivat de l'activitat econòmica dels anys anteriors (mineria, indústries tèxtils, explotació forestal, ramaderia i agricultura) s'atura davant una forta crisi generalitzada a la comarca. El 1970 s'hi censen 44.446 habitants i el 1981 42.152 habitants. Al 2001, hi ha 37995 habitants.

Darrer padró municipal (2005): 39.746 habitants.

Govern i administració

Consell Comarcal

Economia

L'activitat econòmica principal del Berguedà és la indústria i la mineria, que en els darrers anys han sofert fortes crisis. Actualment l'activitat industrial es localitza preferentment entre Berga i Puig-reig. La potenciació de l'eix del Llobregat amb l'obertura del Túnel del Cadí i la millora generalitzada de les carreteres que hi accedeixen han millorat les perspectives de l'activitat econòmica del Berguedà. L'agricultura, la ramaderia i l'aprofitament forestal són activitats complementàries. El turisme és un factor de retenció demogràfica a l'Alt Berguedà. Moltes cases de pagès s'estan reconvertint en residències de casa pagès i s'han obert establiments de restauració.

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 602 674 968 9.623 16.292 31.759 25.292 22.406 27.217

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 30.047 33.615 39.600 38.064 41.933 47.953 45.843 42.152 40.552

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 - 39.209 39.446 38.606 38.252 38.051 38.593 39.224 40.064 -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Enllaços externs

• Lloc web del Consell Comarcal
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Bergueda.org - Portal Comarcal de Notícies, Informació i Serveis. .: R + D :. Revista + Digital
• Bergueda.info - L'espai, la comunicació a l'abast de tothom. Espai d'informació i comunicació-online del Berguedà
• Berguedà Llibertari - Portal llibertari de la comarca. Notícies socials del Berguedà i de la resta del món. Allotja els webs de diversos col·lectius berguedans
• Berguedeja - Portal de promoció de notícies berguedanes

Font: Viquipèdia

La Catalunya Interior, un rerepaís a descobrir

La Catalunya central , a l´espera de la definició en la futura divisió territorial, potser en l´imaginari popular s´identifica sovint amb la Catalunya interior, quelcom que preserva les essències, una manera particular i pròpia d´entendre el país, sense complexes , però arrelada amb la catalanitat i capaç d´afrontar els reptes del futur.
Per això, tot allò que cregueu que aquest bloc pot incloure-hi referit a la Catalunya interior, feu-m´ho present via correu electrònic: llibertats@gmail.com , per difondre-ho arreu.

Salutacions.

Moisès Rial.

Els 752 morts a la guerra civil a Manresa, un referent de recuperació memòria històrica

L´historiador Joaquim Aloy, ha fet una tasca de recerca històrica envejable, inclús un film de l´època recentment, però es coneix especialment per cerca en el període de la república i la posterior guera civil a partir de l´aixecament feixista, que a partir d´aquí les cerques i visites a l´"Archivo General de la guerra civil" a Salamanca,tot plegat ha rescatat noms de l´oblit i ha sortit llistat d´una gran fossa comuna i de ferits i morts de guerra en el príode concret, a més d´una història exhausta, enfocat a Manresa, però que per proximitat, en surten noms de forces Berguedans(al llistat n´hi ha sobretot de Puig-reig, Gironella, St.Julià de cerdanyola, Gósol, Berga...que sovint és desconeix, feu-ne una ullada). Que la memòria històrica arreu de pobles i ciutats prengui exemple com aquest cas i es vagi recuperant per evitar l´oblit de les noves generacions..

Noms i cognoms de les víctimes mortals Per poder veure aquests llistats necessiteu disposar del programa Adobe Acrobat Reader que es pot descarregar gratuïtament des d'aquí. RELACIÓ DE TOTES LES VÍCTIMES MORTALS (753) (FORMAT PDF) Assassinats a la reraguarda republicana (158) (FORMAT PDF) Milicians i soldats morts o desapareguts al front de guerra (512) (FORMAT PDF) Morts pels bombardeigs de l’aviació franquista (35) (FORMAT PDF) Assassinats a l'entrada de les tropes franquistes a Manresa (5) (FORMAT PDF) Executats pel règim franquista al Camp de la Bota (30) (FORMAT PDF) Morts als camps d’extermini nazis (13) (FORMAT PDF)

Imatges concert Gossos presentació "Oxigen", novè disc

Aquest divendres a la nit, els Gossos, a la seva natal Manresa, en una sala emblemàtica com és el sielu, que fa 25 anys, presentaven el seu novè disc. Sona bé. Els Gossos, mes enllà de titubejos lingüístics , van a més i són un referent dels grups en català, sens dubte, i que musicalment no sel´s valora prou.
I saben afegir el compromís, com quan en el concert van fer esment a un tema, "en un instant" tema del nou disc que va dedicat a commemorar la mort del jove de Berga Josep maria Isanta, mort en concert de divendres a Berga, durant dies de Patum d´aviat farà dos anys, mostrant sensibilitat per comarca nostra, d´uns fets que van convulsionar i indignar, que és d´agrair, treien samarreta d´entre el públic per posar sobre micròfon recordar els fets. Molta gent, entusiastes i seguidors, i de la zona, però que de ben segur els donarà moltes gales arreu del país. Us deixo unes fotografies del concert en directe. Sobta l´emblemàtic signe que els dona marca i que es suggerent en el concert en directe, algú en sap quelcom més?

Com informa la seva discogràfica Música global, “Oxigen” no és un disc més. És el disc. L’àlbum rodó que s’esperava d’una banda que, amb el pas del temps, a base de pair èxits i patacades, ha sabut reinventar el seu so per al segle XXI. Els Gossos ara són pop, rock, reggae, hip-hop i electrònica, tot barrejat i quallat, sense concessions. Han recuperat la màgia adolescent que els va fer triomfar, i hi han afegit una interpretació adulta, sense complexes, amb una visio contemporània de la música que els farà travessar fronteres."
Els temes que incorpora disc són:

1.		Oxigen
2.		Corren amb Dani Macaco
3.		Històries
4.		El camí
5.		Un món de flors i violes
6.		En un instant (nit trista de patum)
7.		Deixa't portar
8.		La nit s'acaba
9.		Resistirem
10.		Nits de glòria
11.		Les ampolles
12.		Temps de mort
13.		L'illa
14.		No és nou amb Beth
15.		Turquesa amb Cris Juanico

L´orquestra Mitjanit a Balsareny per traginers 2007, d´incondicionals no li falten arreu

Les nits de la Catalunya interior i prepirinenca no serien les mateixes sense l´orquestra Mitjanit. Estan esdevenint una orquestra de culte pel seu repertori, que fa que saber-ne actuació seva , hi hagi un nombre important de persones que s´hi desplacin, tl com si fos un grup musical en concret, enlloc d´una orquestra de festa major.
Altra dia al local polivalent de Balsareny, després d´un meritori grup local dit Còdol, que lluïa estelada al concert desacomplexadament, com a acte previ als traginers de Balsareny, van omplir de jovent del municipi i de seguidors fidels després amb actuació de Mitjanit. Potser hi haurà que els conegui per caps d any a Navàs, anys enrere per festes majors a Puig-reig, per festa major els dilluns després de correfoc a Manresa, etc, etc... però el percentatge de temes de música en català (pau riba, sopa de cabra, sau, música de patum,lax n´busto) i música d´una generació dels 80-90, o més actuals com l´himne de riego que interpreten (cantat per indignació espanyolista a Austràlia), creen complicitat nacional i de públic i és més que destacable que una orquestra com ells que van arreu de Catalunya, no es valori més. Les gales que tenen a pobles d´arreu i el públic els avalen, per sort.
Aquí deixo un humil homenatge amb imatges al concert de Balsareny, perquè Mitjanit ens acompanyi moltes nits més arreu. Per cert, es més que curiós el local que han obert enguany a Balsareny després del concert al carrer principal, que amenitzava el jovent, com s´observa a una de les imatges, amb música techno, no apte per molt públic anterior. Nous temps, noves formes musicals i d´oci.