Bages
La comarca del Bages es troba al centre de Catalunya. La seva capital és Manresa, té 35 municipis, i inclou dues subcomarques el Moianès i el Lluçanès.
Limita al nord amb el Berguedà; a l'est amb Osona; al sud amb el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat; al sud-oest amb l'Anoia, i al oest amb el Solsonès.
La població ocupada segons dades de 2001 ho està en un 52% en el secor de serveis, en un 35,7% en el sector industrial, en un 11% en la construcció i en un 2% en l'agricultura. La indústria minera és molt antiga amb la sal de Cardona i amb explotacions de potassa a Súria i a Sallent. Indústria molt diversificada i antigament de predomini tèxtil aprofiten la força motriu del Llobregat i Cardener, els dos rius que reguen la comarca.
Taula de continguts [amaga] |
Clima
El Bages està constituït per una plana de 200 a 300 m i una zona elevada de muntanya mitjana o altiplans de fins a 1.000 m d'altitud que l'envolten. Al mig de la plana s'hi estableix una inversió tèrmica, no tant potent però com a la Plana de Vic, cosa que explica que les mínimes en algunes ocasions hagin arribat a Manresa a -17ºC i que a l'hivern s'hi formi generalment boira que normalment s'esvaeix al mig dia. En general les temperatures mitjanes oscil·len a la plana entre els 4ºC de gener i els 24ºC al juliol amb uns 14ºC de temperatura mitjana anual mentre als altiplans i la muntanya mitjana tenen una temperatura similar al gener però més baixa al juliol (uns 21ºC). La pluviometria varia entre un màxim de 670 litres a l'any a Moià, a l'est, i el 590 litres del sud del Bages. El mínim pluviomètric és al juliol entre 40 i 20 litres de mitjana essent més acusat a la plana. La tardor pot ser molt plujosa ja des del mes de setembre i pot produir estralls. El fons de la plana és poc ventós però les zones elevades ho són força dominant el vent de ponent o Segarresa.
Agricultura
Hi predomina el cultiu de secà però hi ha una zona de regadiu amb conreus d'horta d'unes mil hectàrees fet des de temps medievals gràcies a la construcció de la Sèquia de Manresa ; En el secà s'hi fan sobretot cereals ordi iblat principalment, alguns conreus industrials com el gira-sol o el cànem, la vinya, i olivera encara que aquesta periòdicament pot quedar afectada per fredorades com les de 1956, 1962 i 1985.
La ramaderia en règim d'estabulació ha esdevingut modernament més important econòmicament especialment en el sector del porcí i boví.
Demografia
Evolució demogràfica | |
| |
| |
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) |
Enllaços externs
| | Al nomenclàtor trobareu els topònims relatius a: Bages |
Font: De Viquipèdia
