dimarts, 11 de desembre del 2007

El Bages

Bages

Bages
Localització

País/Regió històrica Catalunya Catalunya
Estat
Autonomia
Província
• Àmbit territorial
Espanya
Catalunya
Barcelona
Catalunya Central
Capital Manresa
Gentilici Bagenc, bagenca
Llengua pròpia Català
Superfície 1295,08 km²
Altitud n/d
Població
Densitat
173.236 hab.
133.772,97 hab/km²
Coordenades
Sistema polític
Municipis
Forma de govern
• President:

35
Consell Comarcal
Cristòfol Gimeno i Iglésias (PSC)
Web

La comarca del Bages es troba al centre de Catalunya. La seva capital és Manresa, té 35 municipis, i inclou dues subcomarques el Moianès i el Lluçanès.

Limita al nord amb el Berguedà; a l'est amb Osona; al sud amb el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat; al sud-oest amb l'Anoia, i al oest amb el Solsonès.

La població ocupada segons dades de 2001 ho està en un 52% en el secor de serveis, en un 35,7% en el sector industrial, en un 11% en la construcció i en un 2% en l'agricultura. La indústria minera és molt antiga amb la sal de Cardona i amb explotacions de potassa a Súria i a Sallent. Indústria molt diversificada i antigament de predomini tèxtil aprofiten la força motriu del Llobregat i Cardener, els dos rius que reguen la comarca.

Taula de continguts

[amaga]

Clima

El Bages està constituït per una plana de 200 a 300 m i una zona elevada de muntanya mitjana o altiplans de fins a 1.000 m d'altitud que l'envolten. Al mig de la plana s'hi estableix una inversió tèrmica, no tant potent però com a la Plana de Vic, cosa que explica que les mínimes en algunes ocasions hagin arribat a Manresa a -17ºC i que a l'hivern s'hi formi generalment boira que normalment s'esvaeix al mig dia. En general les temperatures mitjanes oscil·len a la plana entre els 4ºC de gener i els 24ºC al juliol amb uns 14ºC de temperatura mitjana anual mentre als altiplans i la muntanya mitjana tenen una temperatura similar al gener però més baixa al juliol (uns 21ºC). La pluviometria varia entre un màxim de 670 litres a l'any a Moià, a l'est, i el 590 litres del sud del Bages. El mínim pluviomètric és al juliol entre 40 i 20 litres de mitjana essent més acusat a la plana. La tardor pot ser molt plujosa ja des del mes de setembre i pot produir estralls. El fons de la plana és poc ventós però les zones elevades ho són força dominant el vent de ponent o Segarresa.

Agricultura

Hi predomina el cultiu de secà però hi ha una zona de regadiu amb conreus d'horta d'unes mil hectàrees fet des de temps medievals gràcies a la construcció de la Sèquia de Manresa ; En el secà s'hi fan sobretot cereals ordi iblat principalment, alguns conreus industrials com el gira-sol o el cànem, la vinya, i olivera encara que aquesta periòdicament pot quedar afectada per fredorades com les de 1956, 1962 i 1985.

La ramaderia en règim d'estabulació ha esdevingut modernament més important econòmicament especialment en el sector del porcí i boví.

Municipi Habitants
Aguilar de Segarra 235
Artés 4.949
Avinyó 2.067
Balsareny 3.277
Calders 810
Callús 1.477
Cardona 5.232
Castellbell i el Vilar 3.307
Castellfollit del Boix 403
Castellgalí 1.282
Castellnou de Bages 791
Estany, l' 393
Fonollosa 1.208
Gaià 157
Manresa 70.343
Marganell 275
Moià 5.142
Monistrol de Calders 665
Monistrol de Montserrat 2.723
Mura 220
Navarcles 5.638
Navàs 5.731
Pont de Vilomara i Rocafort, el 3.154
Rajadell 451
Sallent 7.088
Sant Feliu Sasserra 638
Sant Fruitós de Bages 6.839
Sant Joan de Vilatorrada 10.064
Sant Mateu de Bages 665
Sant Salvador de Guardiola 2.753
Sant Vicenç de Castellet 7.737
Santa Maria d'Oló 1.044
Santpedor 6.037
Súria 6.202
Talamanca 117

Demografia

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
1.376 1.458 1.773 19.516 30.874 58.852 61.289 66.223 67.381
1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
67.832 77.460 88.976 96.718 102.846 127.718 137.299 150.360 152.557
1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 -
152.403 153.673 152.586 152.635 153.776 157.870 165.123 173.236 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Enllaços externs

Al nomenclàtor trobareu els topònims relatius a: Bages


Font: De Viquipèdia

El Berguedà

Berguedà


Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Berguedà, amb una superfície total de 1184,89 quilòmetres quadrats, és la més septentrional de les comarques de la província de Barcelona. Està situat a l'interior de Catalunya i participa tant dels relleus enlairats del Prepirineu i del Pirineu com dels relleus planers del nord de la Depressió Central.

Taula de continguts


1 Geografia

Geografia

La meitat septentrional, coneguda com l'Alt Berguedà, és constituïda per l'alta conca del Llobregat i les serres del Prepirineu. En aquesta part hi trobem municipis com Castellar de N'Hug, La Pobla de Lillet, Sant Jaume de Frontanyà, Bagà, Guardiola de Berguedà, Gisclareny, Saldes, Gósol, Borredà, Sant Julià de Cerdanyola, Castell de l'Areny, Castellar del Riu, Cercs, La Nou de Berguedà, Vilada i Fígols. El límit septentrional, en ple Pirineu, és una autèntica barrera muntanyosa, orientada d'oest a est, amb cims i carenes per sobre dels 2000 metres, els quals separen el Berguedà de la Cerdanya; hi trobem les serres de Cadí i Moixeró, el Puig d'Alp i Puigllançada. Al sud d'aquestes serres els rius hi han obert diverses valls: la del Llobregat fins la Pobla de Lillet i Castellar de n'Hug, la del riu de Bagà, la del Bastareny i la del Saldes. A l'est hi ha les serres de Catllaràs i Rasos de Tubau. A l'oest les serres són més elevades: Pedraforca, serres del Verd, Ensija i Rasos de Peguera.

La meitat meridional, coneguda com el Baix Berguedà, es troba situada al nord de la Depressió Central de Catalunya. Hi ha municipis que es troben a l'inici del Prepirineu, com Berga, Avià, L'Espunyola, Capolat i La Quar i altres que es troben plenament a les planes de la depressió central, com Gironella, Puig-reig [purrétx], Olvan, Sagàs, Casserres, Viver i Serrateix, Montclar, Montmajor i Santa Maria de Merlès. En aquesta meitat, i especialment a Berga, Gironella i Puig-Reig, s'hi concentra la majoria de la població de la comarca.

Clima

El clima de l'Alt Berguedà és plujós i fred i amb neu a l'hivern als vessants més enlairats. Les precipitacions mitjanes anuals superen els 1000mm, amb un mínim relatiu a l'hivern. La vegetació és constituïda principalment per pinedes de pi roig i rouredes. Als indrets més ombrívols hi ha fagedes i, més rarament, avetoses. A partir dels 1700 metres domina el pi negre i per damunt dels 2200 metres els prats alpins.

La meitat meridional del Berguedà (Baix Berguedà) és constituïda per relleus poc enlairats. El clima és mediterrani amb una lleugera tendència continental. Les precipitacions mitjanes anuals ronden entre els 700 i els 900mm, amb un mínim a l'hivern. Les temperatures mitjanes anuals se situen entre els 11º i els 13º, amb hiverns freds i estius no excessivament calorosos. La vegetació espontània és formada per carrascars en els indrets més secs i sòls pobres, i rouredes allà on plou més i els sòls són més profunds. A la part central i occidental sol dominar el roure valencià, i a la part més oriental i septentrional el roure martinenc. Actualment hi ha sobretot brolles amb pins (pi blanc, pi roig) amb moltes àrees de ribolls i rouredes joves, especialment després dels incendis forestals que van arrasar aquesta zona l'any 1994.

Història

Els vestigis més antics de poblament al Berguedà es remunten al neolític. L'historiador romà Titus Livi parla de la tribu ibèrica dels bergistans, sotmesa primer per Anníbal (218 a.C.) i més tard per Cató (195 a.C.). Sota l'ocupació sarraïna el Berguedà esdevingué territori de frontera fins a passar a dependre del Comtat de Cerdanya, del qual se separà per esdevenir, breument, Comtat de Berga a principis del segle XI. En aquest context cal situar la major figura literària d'aquestes terres: el trobador Guillem de Berguedà.

Durant els segles següents, el Berguedà coneixerà les epidèmies de pesta dels segles XIV i XV, el bandolerisme del XVI, i la guerra dels segadors al XVII.

A partir del XVIII, després de la Guerra de Successió, s'esdevé una època de creixement econòmic i demogràfic amb el desenvolupament de la indústria tèxtil, al qual el Berguedà aporta la seva pròpia màquina de filar, la berguedana o maixerina.

Durant la guerra del set anys (1833-1840), Berga fou un centre important de la insurrecció carlina; essent seu de la Junta carlina de Catalunya que tingué com a cap el Comte d'Espanya, famós per les seves arbitrarietats i crueltat, i assassinat en circumstàncies envoltades d'una aurèola llegendària. El Berguedà va seguir essent un enclau carlí destacat en les carlinades posteriors.

Com a fets destacables del segle XX, cal fer esment de la revolta anarquista de Fígols, el 1932, que s'estengué a altres poblacions de la comarca. Els grupuscles anarquistes també varen protagonitzar col·lectivitzacions i episodis violents durant la guerra civil. Passada la guerra, la situació de la comarca la feu lloc ideal per a les activitats de contraban i també per a les accions dels maquis. La mineria i del tèxtil tornaren a ser la clau de l'activitat econòmica, fins que les crisis econòmiques dels 70 varen portar al seu enfonsament, amb la consegüent regressió econòmica i demogràfica. Actualment, el Berguedà busca desenvolupar-se a través de la diversificació d'activitats i mirant de potenciar el seu paisatge com a atractiu turístic.


Població

Municipi Habitants
Avià 2.015
Bagà 2.160
Berga 16.175
Borredà 518
Capolat 79
Casserres 1.548
Castell de l'Areny 60
Castellar de n'Hug 184
Castellar del Riu 152
Cercs 1.342
Espunyola, l' 270
Fígols 48
Gironella 4.853
Gisclareny 36
Gósol 223
Guardiola de Berguedà 926
Montclar 121
Montmajor 460
Nou de Berguedà, la 159
Olvan 897
Pobla de Lillet, la 1.348
Puig-reig 4.197
Quar, la 68
Sagàs 140
Saldes 346
Sant Jaume de Frontanyà 28
Sant Julià de Cerdanyola 258
Santa Maria de Merlès 151
Vallcebre 284
Vilada 507
Viver i Serrateix 193

La població del Berguedà ha estat sempre escassa. El 1860 tenia 31.544 habitants. Els anys següents anà perdent població s'arribà a un mínim de 23.257 habitants el 1887. El 1900 ja s'hi censaren 27.217 habitants. A partir d'aquest moment s'observa un augment progressiu: 39.600 habitants el 1930, 41.938 habitants el 1950 i 47.953 habitants el 1960. A partir de la dècada de 1960 el descens és notable. L'augment derivat de l'activitat econòmica dels anys anteriors (mineria, indústries tèxtils, explotació forestal, ramaderia i agricultura) s'atura davant una forta crisi generalitzada a la comarca. El 1970 s'hi censen 44.446 habitants i el 1981 42.152 habitants. Al 2001, hi ha 37995 habitants.

Darrer padró municipal (2005): 39.746 habitants.

Govern i administració

Consell Comarcal

Economia

L'activitat econòmica principal del Berguedà és la indústria i la mineria, que en els darrers anys han sofert fortes crisis. Actualment l'activitat industrial es localitza preferentment entre Berga i Puig-reig. La potenciació de l'eix del Llobregat amb l'obertura del Túnel del Cadí i la millora generalitzada de les carreteres que hi accedeixen han millorat les perspectives de l'activitat econòmica del Berguedà. L'agricultura, la ramaderia i l'aprofitament forestal són activitats complementàries. El turisme és un factor de retenció demogràfica a l'Alt Berguedà. Moltes cases de pagès s'estan reconvertint en residències de casa pagès i s'han obert establiments de restauració.





Demografia




Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
602 674 968 9.623 16.292 31.759 25.292 22.406 27.217
1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
30.047 33.615 39.600 38.064 41.933 47.953 45.843 42.152 40.552
1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 -
39.209 39.446 38.606 38.252 38.051 38.593 39.224 40.064 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Enllaços externs

Font: Viquipèdia

La Catalunya Interior, un rerepaís a descobrir

La Catalunya central , a l´espera de la definició en la futura divisió territorial, potser en l´imaginari popular s´identifica sovint amb la Catalunya interior, quelcom que preserva les essències, una manera particular i pròpia d´entendre el país, sense complexes , però arrelada amb la catalanitat i capaç d´afrontar els reptes del futur.
Per això, tot allò que cregueu que aquest bloc pot incloure-hi referit a la Catalunya interior, feu-m´ho present via correu electrònic: llibertats@gmail.com , per difondre-ho arreu.

Salutacions.

Moisès Rial.

dissabte, 31 de març del 2007

Els 752 morts a la guerra civil a Manresa, un referent de recuperació memòria històrica

L´historiador Joaquim Aloy, ha fet una tasca de recerca històrica envejable, inclús un film de l´època recentment, però es coneix especialment per cerca en el període de la república i la posterior guera civil a partir de l´aixecament feixista, que a partir d´aquí les cerques i visites a l´"Archivo General de la guerra civil" a Salamanca,tot plegat ha rescatat noms de l´oblit i ha sortit llistat d´una gran fossa comuna i de ferits i morts de guerra en el príode concret, a més d´una història exhausta, enfocat a Manresa, però que per proximitat, en surten noms de forces Berguedans(al llistat n´hi ha sobretot de Puig-reig, Gironella, St.Julià de cerdanyola, Gósol, Berga...que sovint és desconeix, feu-ne una ullada). Que la memòria històrica arreu de pobles i ciutats prengui exemple com aquest cas i es vagi recuperant per evitar l´oblit de les noves generacions..


Noms i cognoms de les víctimes mortals

Per poder veure aquests llistats necessiteu disposar del programa Adobe Acrobat Reader que es pot descarregar gratuïtament des d'aquí.

RELACIÓ DE TOTES LES VÍCTIMES MORTALS (753) (FORMAT PDF)

Assassinats a la reraguarda republicana (158) (FORMAT PDF)

Milicians i soldats morts o desapareguts al front de guerra (512) (FORMAT PDF)

Morts pels bombardeigs de l’aviació franquista (35) (FORMAT PDF)

Assassinats a l'entrada de les tropes franquistes a Manresa (5) (FORMAT PDF)

Executats pel règim franquista al Camp de la Bota (30) (FORMAT PDF)

Morts als camps d’extermini nazis (13) (FORMAT PDF)

dissabte, 17 de març del 2007

Imatges concert Gossos presentació "Oxigen", novè disc







Aquest divendres a la nit, els Gossos, a la seva natal Manresa, en una sala emblemàtica com és el sielu, que fa 25 anys, presentaven el seu novè disc. Sona bé. Els Gossos, mes enllà de titubejos lingüístics , van a més i són un referent dels grups en català, sens dubte, i que musicalment no sel´s valora prou.
I saben afegir el compromís, com quan en el concert van fer esment a un tema, "en un instant" tema del nou disc que va dedicat a commemorar la mort del jove de Berga Josep maria Isanta, mort en concert de divendres a Berga, durant dies de Patum d´aviat farà dos anys, mostrant sensibilitat per comarca nostra, d´uns fets que van convulsionar i indignar, que és d´agrair, treien samarreta d´entre el públic per posar sobre micròfon recordar els fets. Molta gent, entusiastes i seguidors, i de la zona, però que de ben segur els donarà moltes gales arreu del país. Us deixo unes fotografies del concert en directe. Sobta l´emblemàtic signe que els dona marca i que es suggerent en el concert en directe, algú en sap quelcom més?

Com informa la seva discogràfica Música global, “Oxigen” no és un disc més. És el disc. L’àlbum rodó que s’esperava d’una banda que, amb el pas del temps, a base de pair èxits i patacades, ha sabut reinventar el seu so per al segle XXI. Els Gossos ara són pop, rock, reggae, hip-hop i electrònica, tot barrejat i quallat, sense concessions. Han recuperat la màgia adolescent que els va fer triomfar, i hi han afegit una interpretació adulta, sense complexes, amb una visio contemporània de la música que els farà travessar fronteres."
Els temes que incorpora disc són:

1.
Oxigen
2.
Corren amb Dani Macaco
3.
Històries
4.
El camí
5.
Un món de flors i violes
6.
En un instant (nit trista de patum)
7.
Deixa't portar
8.
La nit s'acaba
9.
Resistirem
10.
Nits de glòria
11.
Les ampolles
12.
Temps de mort
13.
L'illa
14.
No és nou amb Beth
15.
Turquesa amb Cris Juanico