dilluns, 17 d’agost del 2009
Històries de la Guita Grossa, per Jordi Royo
En el marc ce trobada anyal de membres de la comparsa de la Guita Grossa de la Patum, es fa retrospectiva pedagògica de la festa, i enguany, de la mà de Jordi Royo, dedicat a la Guita Grossa:
divendres, 5 de juny del 2009
Agenda Patum 2009
Podeu consultar l´agenda a l´Ajuntament de Berga, amb tots els actes, a les següents direccions:
http://www.ajberga.cat/
http://lapatum.cat/
http://patums.blogspot.com
Per places a patum amb mobilitat reduïda:
http://pladinclusioberga.blogspot.com/2009/05/patum-accessible.html
Hi hauran 9000 fuets per Patum:
http://www.dbergueda.cat/noticies/noticia.xsp?id=6067
I per fer-hi turisme:
http://www.turismeberga.cat/website/index.asp?idioma=catala
http://www.berguedaturisme.com/
http://www.ajberga.cat/
http://lapatum.cat/
http://patums.blogspot.com
Per places a patum amb mobilitat reduïda:
http://pladinclusioberga.blogspot.com/2009/05/patum-accessible.html
Hi hauran 9000 fuets per Patum:
http://www.dbergueda.cat/noticies/noticia.xsp?id=6067
I per fer-hi turisme:
http://www.turismeberga.cat/website/index.asp?idioma=catala
http://www.berguedaturisme.com/
dimarts, 11 de desembre del 2007
Anoia
Anoia
 | |
| Dades comarcals | |
|---|---|
| Capital | Igualada |
| Municipi més gran | Igualada |
| Gentilici | Anoienc, anoienca |
| Població (2006) | 109.198 hab. |
| Superfície | 866,28 Km2 |
| Densitat (2006) | 126,05 hab./km² |
| Municipis | 33 |
La comarca de l'Anoia és una comarca de la Catalunya central, amb capital a Igualada. La meitat nord conforma l'Alta Segarra, part de la qual no vol pertànyer a l'Anoia sinó a aquesta comarca històrica, i orbita vers a Cervera i Manresa mentre que la meitat sud de l'Anoia pertany al territori històric del Penedès.
És una comarca amb indústria paperera, que aprofita el pas del riu Anoia. Antigament també hi havia una potent indústria pelletera, la qual també aprofitava els recursos fluvials.
Limita al nord amb el Solsonès; a l'oest amb la Segarra, la Conca de Barberà i l'Alt Camp; al sud amb el Alt Penedès i a l'est amb el Baix Llobregat i el Bages.
| Municipi | Habitants |
|---|---|
| Argençola | 210 |
| Bellprat | 89 |
| Bruc, el | 1.543 |
| Cabrera d'Igualada | 944 |
| Calaf | 3.271 |
| Calonge de Segarra | 206 |
| Capellades | 5.302 |
| Carme | 726 |
| Castellfollit de Riubregós | 202 |
| Castellolí | 459 |
| Copons | 289 |
| Hostalets de Pierola, els | 1.879 |
| Igualada | 35.933 |
| Jorba | 665 |
| Llacuna, la | 869 |
| Masquefa | 7.070 |
| Montmaneu | 203 |
| Òdena | 2.936 |
| Orpí | 184 |
| Piera | 12.230 |
| Pobla de Claramunt, la | 2.060 |
| Prats de Rei, els | 537 |
| Pujalt | 199 |
| Rubió | 135 |
| Sant Martí Sesgueioles | 340 |
| Sant Martí de Tous | 1.093 |
| Sant Pere Sallavinera | 163 |
| Santa Margarida de Montbui | 9.485 |
| Santa Maria de Miralles | 123 |
| Torre de Claramunt, la | 3.063 |
| Vallbona d'Anoia | 1.254 |
| Veciana | 159 |
| Vilanova del Camí | 11.555 |
| Font: Municat | |
Demografia
| ||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||
Enllaços externs
Solsonès
Solsonès
 | |
| Dades comarcals | |
|---|---|
| Capital | Solsona |
| Municipi més gran | Solsona |
| Gentilici | Solsonenc, solsonenca Solsoní, solsonina |
| Població (2005) | 12.764 hab. |
| Superfície | 1.001,21 Km2 |
| Densitat (2005) | 12,75 hab./km² |
| Municipis | 15 |
| Municipi | Habitants |
|---|---|
| Castellar de la Ribera | 158 |
| Clariana de Cardener | 149 |
| Coma i la Pedra, la | 270 |
| Guixers | 144 |
| Lladurs | 215 |
| Llobera | 224 |
| Molsosa, la | 130 |
| Navès | 263 |
| Odèn | 265 |
| Olius | 615 |
| Pinell de Solsonès | 205 |
| Pinós | 313 |
| Riner | 273 |
| Sant Llorenç de Morunys | 969 |
| Solsona | 8.571 |
| Font: Municat | |
Demografia
| ||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||
Enllaços externs
Ripollès
Ripollès
 | |
| Dades comarcals | |
|---|---|
| Capital | Ripoll |
| Municipi més gran | Ripoll |
| Gentilici | Ripollès, ripollesa |
| Població (2005) | 26.400 hab. |
| Superfície | 956,24 Km2 |
| Densitat (2005) | 27,61 hab./km² |
| Municipis | 19 |
El Ripollès és una comarca situada al vessant sud del Pirineu Oriental que comprèn la capçalera del riu Ter i el seu afluent Freser (valls de Camprodon i de Ribes respectivament). Limita amb les comarques de la Baixa Cerdanya, el Berguedà, Osona, la Garrotxa, el Vallespir, el Conflent i l'Alta Cerdanya.Destaca per la presència d'art romànic.
| Municipi | Habitants |
|---|---|
| Campdevànol | 3.432 |
| Campelles | 114 |
| Camprodon | 2.446 |
| Gombrèn | 229 |
| Llanars | 546 |
| Llosses, les | 261 |
| Molló | 336 |
| Ogassa | 262 |
| Pardines | 162 |
| Planoles | 313 |
| Queralbs | 202 |
| Ribes de Freser | 2.044 |
| Ripoll | 10.762 |
| Sant Joan de les Abadesses | 3.621 |
| Sant Pau de Segúries | 669 |
| Setcases | 180 |
| Toses | 163 |
| Vallfogona de Ripollès | 221 |
| Vilallonga de Ter | 437 |
| Font: Municat | |
Pàgines relacionades
Demografia
| ||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||
Enllaços externs
Osona
Osona
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
 | |||||
| Dades comarcals | |||||
| Capital | Vic | ||||
| Municipi més gran | Vic | ||||
| Gentilici | Osonenc, osonenca | ||||
| Població (2005) | 138.630 hab. | ||||
| Superfície | 1.260,12 Km2 | ||||
| Densitat (2005) | 112,96 hab./km² | ||||
| Municipis | 51 | ||||
La comarca d'Osona, situada a l'extrem nord-est de la depressió central Catalana, està rodejada pel Pre-Pirineu (al nord) la serralada transversal al nord-est, la serralada pre-litoral al sud-est, i al nord-est la Depressió Central. La seva capital és Vic. Limita amb les comarques següents: al Nord amb el Ripollès, la Garrotxa i el Berguedà, a l'Oest amb el Bages, a l'Est amb la Selva i al Sud amb el Vallès Oriental.
Taula de continguts |
Municipis
La comarca conté 51 municipis, 3 d'ells pertanyents a la província de Girona (Espinelves, Vidrà i Viladrau) i els 48 restants a la província de Barcelona. Les seves extensions varien des dels 68,88 km² de Oristà (que curiosament és molt poc poblat) fins els 0,97 km² de Sant Hipòlit de Voltregà (amb molts més habitants que no pas Oristà).
La comarca és molt activa, i disposa de molts dels serveis que poden disposar les grans capitals (com ara una Universitat), la majoria ubicats a la seva capital, Vic (amb una superfície de 30,92 km² i gairebé ja uns 40.000 habitants).
| Municipi | Habitants |
|---|---|
| Alpens | 288 |
| Balenyà | 3.421 |
| Brull, el | 202 |
| Calldetenes | 2.183 |
| Centelles | 6.493 |
| Collsuspina | 306 |
| Espinelves | 193 |
| Folgueroles | 1.905 |
| Gurb | 2.189 |
| Lluçà | 249 |
| Malla | 258 |
| Manlleu | 19.488 |
| Masies de Roda, les | 719 |
| Masies de Voltregà, les | 3.067 |
| Montesquiu | 858 |
| Muntanyola | 427 |
| Olost | 1.193 |
| Orís | 278 |
| Oristà | 601 |
| Perafita | 378 |
| Prats de Lluçanès | 2.691 |
| Roda de Ter | 5.450 |
| Rupit i Pruit | 345 |
| Sant Agustí de Lluçanès | 111 |
| Sant Bartomeu del Grau | 1.032 |
| Sant Boi de Lluçanès | 569 |
| Sant Hipòlit de Voltregà | 3.222 |
| Sant Julià de Vilatorta | 2.729 |
| Sant Martí d'Albars | 116 |
| Sant Martí de Centelles | 898 |
| Sant Pere de Torelló | 2.265 |
| Sant Quirze de Besora | 2.007 |
| Sant Sadurní d'Osormort | 82 |
| Sant Vicenç de Torelló | 1.927 |
| Santa Cecília de Voltregà | 206 |
| Santa Eugènia de Berga | 2.046 |
| Santa Eulàlia de Riuprimer | 885 |
| Santa Maria de Besora | 187 |
| Santa Maria de Corcó | 2.200 |
| Seva | 2.956 |
| Sobremunt | 92 |
| Sora | 213 |
| Taradell | 5.613 |
| Tavèrnoles | 301 |
| Tavertet | 151 |
| Tona | 7.030 |
| Torelló | 13.008 |
| Vic | 37.825 |
| Vidrà | 172 |
| Viladrau | 982 |
| Vilanova de Sau | 330 |
Personatges
És terra també de grans escriptors i poetes, posant per exemple des de Verdaguer, fins a Emili Teixidor, o Miquel Martí i Pol, deixant-ne molts d'altres. També de bons músics, com Pep Sala, Rafel Subirachs, els Esquirols, Sau, Quimi Portet, Ricard Puigdomènech i tants d'altres...
Economia
El riu Ter va ser la seu de diverses colònies tèxtils, que juntament amb la ramaderia porcina, van enriquir la comarca. Actualment la zona combina els tres sectors econòmics de manera equilibrada amb un creixement dels serveis. La Universitat de Vic està servint d'impuls.
Demografia
| ||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||
Enllaços externs
El Bages
Bages
| Localització | |
 | |
| País/Regió històrica |  Catalunya |
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit territorial | Espanya Catalunya Barcelona Catalunya Central |
| Capital | Manresa |
| Gentilici | Bagenc, bagenca |
| Llengua pròpia | Català |
| Superfície | 1295,08 km² |
| Altitud | n/d |
| Població • Densitat | 173.236 hab. 133.772,97 hab/km² |
| Coordenades | |
| Sistema polític Municipis Forma de govern • President: | 35 Consell Comarcal Cristòfol Gimeno i Iglésias (PSC) |
| Web | |
La comarca del Bages es troba al centre de Catalunya. La seva capital és Manresa, té 35 municipis, i inclou dues subcomarques el Moianès i el Lluçanès.
Limita al nord amb el Berguedà; a l'est amb Osona; al sud amb el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat; al sud-oest amb l'Anoia, i al oest amb el Solsonès.
La població ocupada segons dades de 2001 ho està en un 52% en el secor de serveis, en un 35,7% en el sector industrial, en un 11% en la construcció i en un 2% en l'agricultura. La indústria minera és molt antiga amb la sal de Cardona i amb explotacions de potassa a Súria i a Sallent. Indústria molt diversificada i antigament de predomini tèxtil aprofiten la força motriu del Llobregat i Cardener, els dos rius que reguen la comarca.
Taula de continguts[amaga] |
Clima
El Bages està constituït per una plana de 200 a 300 m i una zona elevada de muntanya mitjana o altiplans de fins a 1.000 m d'altitud que l'envolten. Al mig de la plana s'hi estableix una inversió tèrmica, no tant potent però com a la Plana de Vic, cosa que explica que les mínimes en algunes ocasions hagin arribat a Manresa a -17ºC i que a l'hivern s'hi formi generalment boira que normalment s'esvaeix al mig dia. En general les temperatures mitjanes oscil·len a la plana entre els 4ºC de gener i els 24ºC al juliol amb uns 14ºC de temperatura mitjana anual mentre als altiplans i la muntanya mitjana tenen una temperatura similar al gener però més baixa al juliol (uns 21ºC). La pluviometria varia entre un màxim de 670 litres a l'any a Moià, a l'est, i el 590 litres del sud del Bages. El mínim pluviomètric és al juliol entre 40 i 20 litres de mitjana essent més acusat a la plana. La tardor pot ser molt plujosa ja des del mes de setembre i pot produir estralls. El fons de la plana és poc ventós però les zones elevades ho són força dominant el vent de ponent o Segarresa.
Agricultura
Hi predomina el cultiu de secà però hi ha una zona de regadiu amb conreus d'horta d'unes mil hectàrees fet des de temps medievals gràcies a la construcció de la Sèquia de Manresa ; En el secà s'hi fan sobretot cereals ordi iblat principalment, alguns conreus industrials com el gira-sol o el cànem, la vinya, i olivera encara que aquesta periòdicament pot quedar afectada per fredorades com les de 1956, 1962 i 1985.
La ramaderia en règim d'estabulació ha esdevingut modernament més important econòmicament especialment en el sector del porcí i boví.
| Municipi | Habitants |
|---|---|
| Aguilar de Segarra | 235 |
| Artés | 4.949 |
| Avinyó | 2.067 |
| Balsareny | 3.277 |
| Calders | 810 |
| Callús | 1.477 |
| Cardona | 5.232 |
| Castellbell i el Vilar | 3.307 |
| Castellfollit del Boix | 403 |
| Castellgalí | 1.282 |
| Castellnou de Bages | 791 |
| Estany, l' | 393 |
| Fonollosa | 1.208 |
| Gaià | 157 |
| Manresa | 70.343 |
| Marganell | 275 |
| Moià | 5.142 |
| Monistrol de Calders | 665 |
| Monistrol de Montserrat | 2.723 |
| Mura | 220 |
| Navarcles | 5.638 |
| Navàs | 5.731 |
| Pont de Vilomara i Rocafort, el | 3.154 |
| Rajadell | 451 |
| Sallent | 7.088 |
| Sant Feliu Sasserra | 638 |
| Sant Fruitós de Bages | 6.839 |
| Sant Joan de Vilatorrada | 10.064 |
| Sant Mateu de Bages | 665 |
| Sant Salvador de Guardiola | 2.753 |
| Sant Vicenç de Castellet | 7.737 |
| Santa Maria d'Oló | 1.044 |
| Santpedor | 6.037 |
| Súria | 6.202 |
| Talamanca | 117 |
Demografia
| ||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||
Enllaços externs
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
