dijous, 6 de gener del 2011

dissabte, 25 de desembre del 2010

divendres, 7 de maig del 2010

Fomulari-Inscripció per a la Caminada-Pedalada de la 13a. Ruta de les Colònies 2010

Incripcions mitjantçant el Fomulari-Inscripció per a la Caminada-Pedalada de la 13a. Ruta de les Colònies

Informar que ja es poden fer les incripcions mitjantçant el Fomulari-Inscripció per a la Caminada-Pedalada de la 13a. Ruta de les Colònies, anant a:


FORMULARI-INSCRIPCIÓ:

http://www.ametllademerola.cat/node/224


FORMULARI INSCRIPCIÓ


Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris. Recordar que un cop feta la inscripció, per mantenir el preu d'anticipada, cal fer efectiu el pagament abans del 14 de maig al c/c de Caixa Manresa número : 2041.0036.57.0040020528


Més informació:

http://rutadelescolonies.blogspot.com/

http://twitter.com/rutacolonies

Triptic informatiu:

http://www.parcfluvial.cat/documents/noticies/96480347.pdf

diumenge, 4 d’abril del 2010

Caminades populars per promoure les consultes del 25A al Berguedà


PDFa/e
Cinc municipis del Berguedà aplegaran les consultes del proper 25A:  AviàBagà,CasserresGironella i Guardiola de Berguedà.
El proper diumenge, les plataformes d'Avià, Gironella i Casseres organitzen una marxa popular al Serrat dels tres Hereus on hi ha un poblat ibèric. Per la seva banda, Guardiola Decideix ftmbé arà una caminada popular per promoure les consultes

A principis de març, el ple municipal  moció que va presentar la plataforma fou rebutjada per  6 vots dels regidors del PSC. Els cinc regidors de CiU van votar a favor. Tot i així, la plataforma continua cercant la participació popular a laconsulta.
  
El coordinador de Casserres Decideix, Guillem Niubó, ha explicat al programa “El Setè Dia” de Ràdio Berga, que fins el dia de la consulta encara hi ha molta feina per fer i, per això, la presentació del passat mes de febrer va servir per posar fil a l’agulla a altres actes que es volen organitzar de cara a promoure la participació a la votació del 25 d’abril. 
  
L’entitat Gironella Decideix, en què s’integra la coordinadora per l’organització d’una consulta sobre la independència al municipi de Gironella, va néixer el dia 29 de gener de 2010 en una assemblea a la qual hi van assistir, després d’estar prèviament convocades, diferents entitats del poble. Durant l’assemblea, es va decidir crear una entitat per portar a terme un referèndum sobre l’autodeterminació. Una desena de persones, com a representants de diverses entitats locals, van començar a teixir l’estructura de l’esdeveniment. L’objectiu de la consulta que es planteja per al dia 25 d’abril del 2010 és clara: celebrar una consulta de manera plural, oberta i transversal.
A hores d'ara, Gironella Decideix ja és una entitat que camina i que s'ha organitzat en comissions de treball, com ara les de coordinació, comunicació, logística i servei d’ordre, voluntariat i activisme. Per tal de fer la consulta, caldrà una campanya d'informació, i molta feina prèvia. És per aquest motiu que l'organització convida i demana a qualsevol gironellenc o gironellenca que estigui interessat a col•laborar en l’organització a assistir a les reunions setmanals de divendres a les 22.00h a la Casa de Cultura de la vila.
 
 
Guardiola de Llobregat Decideix 
El proper diumenge 11 d’abril, el Grup Excursionista de Guardiola organitza la Caminada Popular per Guardiola Decideix. La sortida es farà de la Plaça Municipal a les 9.00h, amb dos itineraris a la carta (un de 2km i un altre de 9,5km) adaptats per a totes les edats.
De tornada, a partir de les 10.30h i per a reposar forces, Gran Esmorzar organitzat per la Llar d’Avis, amb graellada de carn, pa torrat, porrons de vi i refrescos per als més menuts. Amenitzat amb la música de Mouxen Plis. Venda de tickets serà al mateix Ajuntament o a qualsevol dels comerços adherits per només 4 euros. Col·laboren: Llar d’Avis, Grup Excursionista, Llibreria Espluga, Guardiola Decideix.

dilluns, 17 d’agost del 2009

Històries de la Guita Grossa, per Jordi Royo

En el marc ce trobada anyal de membres de la comparsa de la Guita Grossa de la Patum, es fa retrospectiva pedagògica de la festa, i enguany, de la mà de Jordi Royo, dedicat a la Guita Grossa:







divendres, 5 de juny del 2009

Agenda Patum 2009

Podeu consultar l´agenda a l´Ajuntament de Berga, amb tots els actes, a les següents direccions:
http://www.ajberga.cat/

http://lapatum.cat/

http://patums.blogspot.com

Per places a patum amb mobilitat reduïda:
http://pladinclusioberga.blogspot.com/2009/05/patum-accessible.html

Hi hauran 9000 fuets per Patum:
http://www.dbergueda.cat/noticies/noticia.xsp?id=6067

I per fer-hi turisme:
http://www.turismeberga.cat/website/index.asp?idioma=catala

http://www.berguedaturisme.com/

dimarts, 11 de desembre del 2007

Anoia

Anoia


l'Anoia
Localització de l'Anoia respecte Catalunya


Altres comarques catalanes

Dades comarcals
Capital Igualada
Municipi més gran Igualada
Gentilici Anoienc, anoienca
Població (2006) 109.198 hab.
Superfície 866,28 Km2
Densitat (2006) 126,05 hab./km²
Municipis 33
La Llacuna
La Llacuna
Prats de Rei (en primer terme) i Calaf (al fons) vistos des de la Manresana
Prats de Rei (en primer terme) i Calaf (al fons) vistos des de la Manresana

La comarca de l'Anoia és una comarca de la Catalunya central, amb capital a Igualada. La meitat nord conforma l'Alta Segarra, part de la qual no vol pertànyer a l'Anoia sinó a aquesta comarca històrica, i orbita vers a Cervera i Manresa mentre que la meitat sud de l'Anoia pertany al territori històric del Penedès.

És una comarca amb indústria paperera, que aprofita el pas del riu Anoia. Antigament també hi havia una potent indústria pelletera, la qual també aprofitava els recursos fluvials.

Limita al nord amb el Solsonès; a l'oest amb la Segarra, la Conca de Barberà i l'Alt Camp; al sud amb el Alt Penedès i a l'est amb el Baix Llobregat i el Bages.


Municipi Habitants
Argençola 210
Bellprat 89
Bruc, el 1.543
Cabrera d'Igualada 944
Calaf 3.271
Calonge de Segarra 206
Capellades 5.302
Carme 726
Castellfollit de Riubregós 202
Castellolí 459
Copons 289
Hostalets de Pierola, els 1.879
Igualada 35.933
Jorba 665
Llacuna, la 869
Masquefa 7.070
Montmaneu 203
Òdena 2.936
Orpí 184
Piera 12.230
Pobla de Claramunt, la 2.060
Prats de Rei, els 537
Pujalt 199
Rubió 135
Sant Martí Sesgueioles 340
Sant Martí de Tous 1.093
Sant Pere Sallavinera 163
Santa Margarida de Montbui 9.485
Santa Maria de Miralles 123
Torre de Claramunt, la 3.063
Vallbona d'Anoia 1.254
Veciana 159
Vilanova del Camí 11.555
Font: Municat

Demografia

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
1.088 1.133 1.389 10.940 20.816 44.304 41.377 40.097 35.753
1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
37.495 40.997 41.945 41.904 43.905 48.695 66.002 78.031 82.455
1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 -
83.185 85.408 86.964 87.984 89.876 95.103 101.748 109.198 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Enllaços externs



Al nomenclàtor trobareu els topònims relatius a: Anoia


Font: De Viquipèdia

Solsonès

Solsonès

el Solsonès
Localització del Solsonès respecte Catalunya


Altres comarques catalanes

Dades comarcals
Capital Solsona
Municipi més gran Solsona
Gentilici Solsonenc, solsonenca
Solsoní, solsonina
Població (2005) 12.764 hab.
Superfície 1.001,21 Km2
Densitat (2005) 12,75 hab./km²
Municipis 15
Municipi Habitants
Castellar de la Ribera 158
Clariana de Cardener 149
Coma i la Pedra, la 270
Guixers 144
Lladurs 215
Llobera 224
Molsosa, la 130
Navès 263
Odèn 265
Olius 615
Pinell de Solsonès 205
Pinós 313
Riner 273
Sant Llorenç de Morunys 969
Solsona 8.571
Font: Municat

Demografia

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
950 976 1.138 5.589 8.727 16.182 12.768 12.032 9.649
1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
9.662 10.113 11.562 11.486 12.219 11.936 10.910 10.856 10.880
1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 -
10.874 11.125 11.171 11.275 11.483 11.792 12.297 13.050 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Enllaços externs



Al nomenclàtor trobareu els topònims relatius a: Solsonès


Ripollès

Ripollès

el Ripollès
Localització del Ripollès respecte Catalunya


Altres comarques catalanes

Dades comarcals
Capital Ripoll
Municipi més gran Ripoll
Gentilici Ripollès, ripollesa
Població (2005) 26.400 hab.
Superfície 956,24 Km2
Densitat (2005) 27,61 hab./km²
Municipis 19

El Ripollès és una comarca situada al vessant sud del Pirineu Oriental que comprèn la capçalera del riu Ter i el seu afluent Freser (valls de Camprodon i de Ribes respectivament). Limita amb les comarques de la Baixa Cerdanya, el Berguedà, Osona, la Garrotxa, el Vallespir, el Conflent i l'Alta Cerdanya.Destaca per la presència d'art romànic.


Municipi Habitants
Campdevànol 3.432
Campelles 114
Camprodon 2.446
Gombrèn 229
Llanars 546
Llosses, les 261
Molló 336
Ogassa 262
Pardines 162
Planoles 313
Queralbs 202
Ribes de Freser 2.044
Ripoll 10.762
Sant Joan de les Abadesses 3.621
Sant Pau de Segúries 669
Setcases 180
Toses 163
Vallfogona de Ripollès 221
Vilallonga de Ter 437
Font: Municat

Pàgines relacionades

Demografia

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
906 847 945 10.865 20.651 23.331 21.828 23.450 26.180
1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
27.894 29.504 30.119 27.610 29.500 30.920 30.261 29.469 28.069
1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 -
27.210 26.985 26.365 26.357 26.121 26.268 26.162 26.366 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Enllaços externs

Al nomenclàtor trobareu els topònims relatius a: Ripollès


Font: De viquipèdia

Osona

Osona



Osona
Bandera d'Osona
Escut d'Osona
(En detall) (En detall)
Localització
Localització d'Osona respecte Catalunya


Altres comarques de Catalunya

Dades comarcals
Capital Vic
Municipi més gran Vic
Gentilici Osonenc, osonenca
Població (2005) 138.630 hab.
Superfície 1.260,12 Km2
Densitat (2005) 112,96 hab./km²
Municipis 51

La comarca d'Osona, situada a l'extrem nord-est de la depressió central Catalana, està rodejada pel Pre-Pirineu (al nord) la serralada transversal al nord-est, la serralada pre-litoral al sud-est, i al nord-est la Depressió Central. La seva capital és Vic. Limita amb les comarques següents: al Nord amb el Ripollès, la Garrotxa i el Berguedà, a l'Oest amb el Bages, a l'Est amb la Selva i al Sud amb el Vallès Oriental.

Taula de continguts

Municipis

Homenatge a la Pau i treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona
Homenatge a la Pau i treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona

La comarca conté 51 municipis, 3 d'ells pertanyents a la província de Girona (Espinelves, Vidrà i Viladrau) i els 48 restants a la província de Barcelona. Les seves extensions varien des dels 68,88 km² de Oristà (que curiosament és molt poc poblat) fins els 0,97 km² de Sant Hipòlit de Voltregà (amb molts més habitants que no pas Oristà).

La comarca és molt activa, i disposa de molts dels serveis que poden disposar les grans capitals (com ara una Universitat), la majoria ubicats a la seva capital, Vic (amb una superfície de 30,92 km² i gairebé ja uns 40.000 habitants).


Municipi Habitants
Alpens 288
Balenyà 3.421
Brull, el 202
Calldetenes 2.183
Centelles 6.493
Collsuspina 306
Espinelves 193
Folgueroles 1.905
Gurb 2.189
Lluçà 249
Malla 258
Manlleu 19.488
Masies de Roda, les 719
Masies de Voltregà, les 3.067
Montesquiu 858
Muntanyola 427
Olost 1.193
Orís 278
Oristà 601
Perafita 378
Prats de Lluçanès 2.691
Roda de Ter 5.450
Rupit i Pruit 345
Sant Agustí de Lluçanès 111
Sant Bartomeu del Grau 1.032
Sant Boi de Lluçanès 569
Sant Hipòlit de Voltregà 3.222
Sant Julià de Vilatorta 2.729
Sant Martí d'Albars 116
Sant Martí de Centelles 898
Sant Pere de Torelló 2.265
Sant Quirze de Besora 2.007
Sant Sadurní d'Osormort 82
Sant Vicenç de Torelló 1.927
Santa Cecília de Voltregà 206
Santa Eugènia de Berga 2.046
Santa Eulàlia de Riuprimer 885
Santa Maria de Besora 187
Santa Maria de Corcó 2.200
Seva 2.956
Sobremunt 92
Sora 213
Taradell 5.613
Tavèrnoles 301
Tavertet 151
Tona 7.030
Torelló 13.008
Vic 37.825
Vidrà 172
Viladrau 982
Vilanova de Sau 330

Personatges

És terra també de grans escriptors i poetes, posant per exemple des de Verdaguer, fins a Emili Teixidor, o Miquel Martí i Pol, deixant-ne molts d'altres. També de bons músics, com Pep Sala, Rafel Subirachs, els Esquirols, Sau, Quimi Portet, Ricard Puigdomènech i tants d'altres...

Economia

El riu Ter va ser la seu de diverses colònies tèxtils, que juntament amb la ramaderia porcina, van enriquir la comarca. Actualment la zona combina els tres sectors econòmics de manera equilibrada amb un creixement dels serveis. La Universitat de Vic està servint d'impuls.

Demografia

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
1.653 1.811 2.243 23.033 41.477 66.052 60.685 58.450 60.127
1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
63.800 68.260 75.396 75.175 79.036 88.462 102.330 114.612 118.285
1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 -
118.103 121.135 122.923 124.320 126.853 132.601 138.630 145.790 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Enllaços externs



Al nomenclàtor trobareu els topònims relatius a: Osona


Font: De Viquipèdia