dimarts, 11 de desembre del 2007

El Berguedà

Berguedà


Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Berguedà, amb una superfície total de 1184,89 quilòmetres quadrats, és la més septentrional de les comarques de la província de Barcelona. Està situat a l'interior de Catalunya i participa tant dels relleus enlairats del Prepirineu i del Pirineu com dels relleus planers del nord de la Depressió Central.

Taula de continguts


1 Geografia

Geografia

La meitat septentrional, coneguda com l'Alt Berguedà, és constituïda per l'alta conca del Llobregat i les serres del Prepirineu. En aquesta part hi trobem municipis com Castellar de N'Hug, La Pobla de Lillet, Sant Jaume de Frontanyà, Bagà, Guardiola de Berguedà, Gisclareny, Saldes, Gósol, Borredà, Sant Julià de Cerdanyola, Castell de l'Areny, Castellar del Riu, Cercs, La Nou de Berguedà, Vilada i Fígols. El límit septentrional, en ple Pirineu, és una autèntica barrera muntanyosa, orientada d'oest a est, amb cims i carenes per sobre dels 2000 metres, els quals separen el Berguedà de la Cerdanya; hi trobem les serres de Cadí i Moixeró, el Puig d'Alp i Puigllançada. Al sud d'aquestes serres els rius hi han obert diverses valls: la del Llobregat fins la Pobla de Lillet i Castellar de n'Hug, la del riu de Bagà, la del Bastareny i la del Saldes. A l'est hi ha les serres de Catllaràs i Rasos de Tubau. A l'oest les serres són més elevades: Pedraforca, serres del Verd, Ensija i Rasos de Peguera.

La meitat meridional, coneguda com el Baix Berguedà, es troba situada al nord de la Depressió Central de Catalunya. Hi ha municipis que es troben a l'inici del Prepirineu, com Berga, Avià, L'Espunyola, Capolat i La Quar i altres que es troben plenament a les planes de la depressió central, com Gironella, Puig-reig [purrétx], Olvan, Sagàs, Casserres, Viver i Serrateix, Montclar, Montmajor i Santa Maria de Merlès. En aquesta meitat, i especialment a Berga, Gironella i Puig-Reig, s'hi concentra la majoria de la població de la comarca.

Clima

El clima de l'Alt Berguedà és plujós i fred i amb neu a l'hivern als vessants més enlairats. Les precipitacions mitjanes anuals superen els 1000mm, amb un mínim relatiu a l'hivern. La vegetació és constituïda principalment per pinedes de pi roig i rouredes. Als indrets més ombrívols hi ha fagedes i, més rarament, avetoses. A partir dels 1700 metres domina el pi negre i per damunt dels 2200 metres els prats alpins.

La meitat meridional del Berguedà (Baix Berguedà) és constituïda per relleus poc enlairats. El clima és mediterrani amb una lleugera tendència continental. Les precipitacions mitjanes anuals ronden entre els 700 i els 900mm, amb un mínim a l'hivern. Les temperatures mitjanes anuals se situen entre els 11º i els 13º, amb hiverns freds i estius no excessivament calorosos. La vegetació espontània és formada per carrascars en els indrets més secs i sòls pobres, i rouredes allà on plou més i els sòls són més profunds. A la part central i occidental sol dominar el roure valencià, i a la part més oriental i septentrional el roure martinenc. Actualment hi ha sobretot brolles amb pins (pi blanc, pi roig) amb moltes àrees de ribolls i rouredes joves, especialment després dels incendis forestals que van arrasar aquesta zona l'any 1994.

Història

Els vestigis més antics de poblament al Berguedà es remunten al neolític. L'historiador romà Titus Livi parla de la tribu ibèrica dels bergistans, sotmesa primer per Anníbal (218 a.C.) i més tard per Cató (195 a.C.). Sota l'ocupació sarraïna el Berguedà esdevingué territori de frontera fins a passar a dependre del Comtat de Cerdanya, del qual se separà per esdevenir, breument, Comtat de Berga a principis del segle XI. En aquest context cal situar la major figura literària d'aquestes terres: el trobador Guillem de Berguedà.

Durant els segles següents, el Berguedà coneixerà les epidèmies de pesta dels segles XIV i XV, el bandolerisme del XVI, i la guerra dels segadors al XVII.

A partir del XVIII, després de la Guerra de Successió, s'esdevé una època de creixement econòmic i demogràfic amb el desenvolupament de la indústria tèxtil, al qual el Berguedà aporta la seva pròpia màquina de filar, la berguedana o maixerina.

Durant la guerra del set anys (1833-1840), Berga fou un centre important de la insurrecció carlina; essent seu de la Junta carlina de Catalunya que tingué com a cap el Comte d'Espanya, famós per les seves arbitrarietats i crueltat, i assassinat en circumstàncies envoltades d'una aurèola llegendària. El Berguedà va seguir essent un enclau carlí destacat en les carlinades posteriors.

Com a fets destacables del segle XX, cal fer esment de la revolta anarquista de Fígols, el 1932, que s'estengué a altres poblacions de la comarca. Els grupuscles anarquistes també varen protagonitzar col·lectivitzacions i episodis violents durant la guerra civil. Passada la guerra, la situació de la comarca la feu lloc ideal per a les activitats de contraban i també per a les accions dels maquis. La mineria i del tèxtil tornaren a ser la clau de l'activitat econòmica, fins que les crisis econòmiques dels 70 varen portar al seu enfonsament, amb la consegüent regressió econòmica i demogràfica. Actualment, el Berguedà busca desenvolupar-se a través de la diversificació d'activitats i mirant de potenciar el seu paisatge com a atractiu turístic.


El Pedraforca

El Llobregat

La Patum de Berga

Setmana medieval de Bagà

Pont medieval de Pedret (Berga)

Pintures de l'interior de l'església romànica de Sant Vicenç de Rus

Església romànica de Sant Quirze de Pedret

Imatge d'un poble del Berguedà Nord

Població

Municipi Habitants
Avià 2.015
Bagà 2.160
Berga 16.175
Borredà 518
Capolat 79
Casserres 1.548
Castell de l'Areny 60
Castellar de n'Hug 184
Castellar del Riu 152
Cercs 1.342
Espunyola, l' 270
Fígols 48
Gironella 4.853
Gisclareny 36
Gósol 223
Guardiola de Berguedà 926
Montclar 121
Montmajor 460
Nou de Berguedà, la 159
Olvan 897
Pobla de Lillet, la 1.348
Puig-reig 4.197
Quar, la 68
Sagàs 140
Saldes 346
Sant Jaume de Frontanyà 28
Sant Julià de Cerdanyola 258
Santa Maria de Merlès 151
Vallcebre 284
Vilada 507
Viver i Serrateix 193

La població del Berguedà ha estat sempre escassa. El 1860 tenia 31.544 habitants. Els anys següents anà perdent població s'arribà a un mínim de 23.257 habitants el 1887. El 1900 ja s'hi censaren 27.217 habitants. A partir d'aquest moment s'observa un augment progressiu: 39.600 habitants el 1930, 41.938 habitants el 1950 i 47.953 habitants el 1960. A partir de la dècada de 1960 el descens és notable. L'augment derivat de l'activitat econòmica dels anys anteriors (mineria, indústries tèxtils, explotació forestal, ramaderia i agricultura) s'atura davant una forta crisi generalitzada a la comarca. El 1970 s'hi censen 44.446 habitants i el 1981 42.152 habitants. Al 2001, hi ha 37995 habitants.

Darrer padró municipal (2005): 39.746 habitants.

Govern i administració

Consell Comarcal

Economia

L'activitat econòmica principal del Berguedà és la indústria i la mineria, que en els darrers anys han sofert fortes crisis. Actualment l'activitat industrial es localitza preferentment entre Berga i Puig-reig. La potenciació de l'eix del Llobregat amb l'obertura del Túnel del Cadí i la millora generalitzada de les carreteres que hi accedeixen han millorat les perspectives de l'activitat econòmica del Berguedà. L'agricultura, la ramaderia i l'aprofitament forestal són activitats complementàries. El turisme és un factor de retenció demogràfica a l'Alt Berguedà. Moltes cases de pagès s'estan reconvertint en residències de casa pagès i s'han obert establiments de restauració.





Demografia




Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
602 674 968 9.623 16.292 31.759 25.292 22.406 27.217
1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
30.047 33.615 39.600 38.064 41.933 47.953 45.843 42.152 40.552
1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 -
39.209 39.446 38.606 38.252 38.051 38.593 39.224 40.064 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Enllaços externs

Font: Viquipèdia
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)